Publicat per

LUMENS 2011

Publicat per

LUMENS 2011

LUMENS 2011 Bildi Graphics Algun dels projectes que se’ns mostren ja els havia vist abans, algun en persona i algun en format…
LUMENS 2011 Bildi Graphics Algun dels projectes que se’ns mostren ja els havia vist abans, algun en persona i…

LUMENS 2011
Bildi Graphics

Algun dels projectes que se’ns mostren ja els havia vist abans, algun en persona i algun en format digital, per altres motius acadèmics. Però el que m’ha cridat la curiositat, és el del grup Bildi Graphics. Els motius?

– És supercridaner, és el que vaig veure primer, cosa que per senyalètica és molt interessant.
– Soc vallenc, i encara que el 2011 ja era adolescent, no recordo haver-lo vist en persona. Cosa que em fa pensar: no tothom es fixa en tots els missatges que es va trobant mentre camina. Però hi ha maneres molt efectives de fer-ho, com aquest projecte.

El projecte es basa a utilitzar materials de senyalització urbanística, aquestes pilones de formigó, com a element principal on presentar la informació que ha de servir per guiar els vianants. Aquestes peces de senyalització serveixen, inicialment, per la circulació i indicar els vehicles, fet que relaciona encara molt més tot el projecte. L’únic és que en aquest cas, es fan servir per guiar les persones a peu.

Sempre que s’han celebrat Decennals a Valls, almenys les que jo recordo, són festes sonades en què el poble inverteix molts diners en tota la lluminària que posen durant els deu dies, els concerts, les activitats, etc. Segurament, quan van decidir plantejar el projecte de senyalètica de les festes van pressupostar no tants diners com en altres necessitats. Pel que les limitacions del projecte van fer que l’estudi escollís material, entre cometes, senzill i més econòmic, per poder realitzar-lo igual. I bé que se’n van sortir, amb molta coherència.

Amb la mateixa línia d’economitzar recursos, els dissenyadors van acabar utilitzant únicament dues tintes. Amb la taronja fluorescent, remarcaven la metàfora de les festes de la llum. Cosa que no entenc del tot, perquè la imatge gràfica de les festes és un blau celeste, que sorgeix del color de la tela de la Verge de la Candela que protagonitza les festes. En tot cas, ho relaciono amb la mateixa llum, interpretada per ells amb un taronja ben cridaner. En negre, la pastilla que encercla la informació, en forma de fletxa reticulada i modulars, que encaixen entre ells. La tipografia de pal sec que facilita la llegibilitat. Imagino que el motiu és, entre altres, que la llegibilitat d’una tipografia amb serifa aplicada sobre formigó seria molt dolenta.

Per altra banda, hi ha una segona línia de panells informatius: les peces de formigó són les mateixes, però pintades de negre, on la tinta de la tipografia és la blanca. Aquestes són identificatius, i com que no mesclen més informació que la que ja incorporen de l’identificatiu, el missatge ocupa tota la peça independent o “muntada a terra”.

Arrodonint una mica tot el que he comentat, cal dir que la durabilitat i senzillesa del material emprat, sumat al baix cost de producció, instal·lació fan que sigui un projecte efímer molt ben estructurat i realitzat.

Debat1el LUMENS 2011

  1. Vicente Domingo Sanchis says:

    Hola Pol,

    Molt interessant conèixer de la mà d’un local, projectes de la localitat.

    Ací podem, tal vegada, nomenar la frase referida al fet que la manca de recursos aguditza l’enginy. Tot i ser, a primera impressió, un projecte humil, podem apreciar com el concepte realitzat s’adapta i compleix la necessitat dels usuaris. Coherent també el que comentes amb relació a la tipografia i la seua llegibilitat.

    Has pogut saber per què de l’ús d’eixe color taronja fluorescent? Tal vegada com bé dius, seria amb la finalitat que fora cridaner per atraure l’atenció de la gent.

    Moltes gràcies per l’explicació!

    Vicent Domingo

Publicat per

Debat – Reflexió d’un projecte (PAC3)

Publicat per

Debat – Reflexió d’un projecte (PAC3)

He triat el projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu perquè visc a prop i per nostàlgia car que de petit hi…
He triat el projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu perquè visc a prop i per nostàlgia car que…

He triat el projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu perquè visc a prop i per nostàlgia car que de petit hi anava molt sovint. Així doncs, crec que és una bona oportunitat per a comprendre millor el disseny d’aquesta instal·lació.

L’autora Rubio Arauna aconsegueix modernitzar l’espai de forma minimalista, molt clara i crear espais plens de vida i energèticament molt motivadors.

Pensem que aquest hospital es remunta al 1867, més de 150 anys, sent un equipament insígnia dels centres matern infantils d’Europa, sent un del que atenen més pacients.

L’edifici actual és del 1973, aquestes dates es remunten al seu inici.

   Fonts:

          https://www.sjdhospitalbarcelona.org/es/hospital/quienes-somos

          https://www.sjdhospitalbarcelona.org/ca/lhospital

Podem veure com els elements nous modernitzen les instal·lacions i d’altres senyalitzen subtilment espais de trànsit,

i fins i tot podem veure espais efímers integrats i convertit en part del simbolisme motivacional del centre. Creen enllaços i maquillant o emmascarant la realitat aconseguida fer que l’espai sigui més agradable per a tothom.

   Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu

 

Podem detectar com a principals objectius en el redisseny:
1- Modernitzar l’espai, aconseguit fent ús d’elements actuals.
2- Ús de colors i formes energètiques, obtingut en redissenyar tots els espais fent ús d’elements vius i que no deixen a ningú indiferent, sense.
3- Minimalisme confortant, es busca fer ús de tècniques I materials poc carregant, però alhora no es deixa que aquest es torni fred I, per tant, llunyà.
4- No descuidar l’usuari, oferint la professionalitat que el caracteritza, en tot l’espai podem veure com l’usuari no es nota un estrany i alhora assoleix transmetre professionalisme fent que el centre sigui reconegut per la seva perícia i el seu bon ambient.
5- Protegir i guiar, no només queda un aspecte visual, estètic, poc pràctic, sinó que es busca en tot moment protegir, guiar i informar l’usuari, com ajuda al fet que la feina dels treballadors es faci més efectiva.

El projecte no es queda serialitzat, en elements quadriculats, sinó que l’aspecte dona molt de si en tot cas queda pales l’obligació del fet que els elements tinguin un sentit pràctic i que sense sobrecarregar siguin capaços d’omplir i transmetre ànims a tothom qui esdevingui en les instal·lacions.

   Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu

En la seva major par, intenta fer ús de pintures o vinils per assegurar la càrrega minimalista tot I que també fa ús de llistons o elements plàstics però sempre amb molt d’aire per a no sobrecarregar.

   Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu

En el que respecte a la tipografia, fa ús de pal sec per a transmetre modernitat i no angoixar per simple que sigui el missatge.

Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu

Conclusió:
Crec que el treball d’actualització del centre com a projecte, ha resultat exitós, no podria assegurar que és el millor que es podia fer, puix que no crec que sigui quelcom que mai es pugui afirmar, però els resultats parlen per si sols. A partir d’un equipament antic edificat a l’estil de l’època, aconsegueix una senyalística funcional, viva i moderna; molt original, funcional i que fàcilment pot ser actualitzada, complint amb els requisits del centre, la normativa i les peculiaritats que eren necessàries per a posar-lo al dia.

Debat1el Debat – Reflexió d’un projecte (PAC3)

  1. Anna Molinet Mateo says:

    Hola!

    Considero molt interessant el projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu. Crec que en general és un hospital que cuida molt els seus espais i equipaments, segurament pel fet que és un hospital infantil, i és vital intentar que les criatures hospitalitzades se sentin a gust, en un espai agradable, i no un lloc fred, hostil i inert, com la majoria d’hospitals. Recordo quan l’any 2019 van transformar l’espai on es realitzava la ressonància magnètica i ho van transformar en una espècie d’experiència astronòmica, perquè així les criatures visquessin aquesta prova com una aventura i no com un procés mèdic i estrany.

    Us deixo aquí la imatge i un tuit que ho explica: https://twitter.com/enfermeratweet/status/1169248944410562560

    Tot i així, he de dir que potser hauria sigut interessant que en el disseny de la senyalètica hi haguessin participat nens i nenes. Que la “tipografia” fossin lletres creades per ells/es, i el mateix amb les icones. Trobo que seria un exercici enriquidor i que faria que les criatures encara es sentissin més a un entorn semblant a l’escola, o a la seva quotidianitat.

    Gràcies,

    Anna