He triat el projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu perquè visc a prop i per nostàlgia car que de petit hi anava molt sovint. Així doncs, crec que és una bona oportunitat per a comprendre millor el disseny d’aquesta instal·lació.
L’autora Rubio Arauna aconsegueix modernitzar l’espai de forma minimalista, molt clara i crear espais plens de vida i energèticament molt motivadors.
Pensem que aquest hospital es remunta al 1867, més de 150 anys, sent un equipament insígnia dels centres matern infantils d’Europa, sent un del que atenen més pacients.
L’edifici actual és del 1973, aquestes dates es remunten al seu inici.
Fonts:
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/es/hospital/quienes-somos
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/ca/lhospital
Podem veure com els elements nous modernitzen les instal·lacions i d’altres senyalitzen subtilment espais de trànsit,
i fins i tot podem veure espais efímers integrats i convertit en part del simbolisme motivacional del centre. Creen enllaços i maquillant o emmascarant la realitat aconseguida fer que l’espai sigui més agradable per a tothom.
Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu
Podem detectar com a principals objectius en el redisseny:
1- Modernitzar l’espai, aconseguit fent ús d’elements actuals.
2- Ús de colors i formes energètiques, obtingut en redissenyar tots els espais fent ús d’elements vius i que no deixen a ningú indiferent, sense.
3- Minimalisme confortant, es busca fer ús de tècniques I materials poc carregant, però alhora no es deixa que aquest es torni fred I, per tant, llunyà.
4- No descuidar l’usuari, oferint la professionalitat que el caracteritza, en tot l’espai podem veure com l’usuari no es nota un estrany i alhora assoleix transmetre professionalisme fent que el centre sigui reconegut per la seva perícia i el seu bon ambient.
5- Protegir i guiar, no només queda un aspecte visual, estètic, poc pràctic, sinó que es busca en tot moment protegir, guiar i informar l’usuari, com ajuda al fet que la feina dels treballadors es faci més efectiva.
El projecte no es queda serialitzat, en elements quadriculats, sinó que l’aspecte dona molt de si en tot cas queda pales l’obligació del fet que els elements tinguin un sentit pràctic i que sense sobrecarregar siguin capaços d’omplir i transmetre ànims a tothom qui esdevingui en les instal·lacions.
Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu
En la seva major par, intenta fer ús de pintures o vinils per assegurar la càrrega minimalista tot I que també fa ús de llistons o elements plàstics però sempre amb molt d’aire per a no sobrecarregar.
Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu
En el que respecte a la tipografia, fa ús de pal sec per a transmetre modernitat i no angoixar per simple que sigui el missatge.
Font: http://arauna.studio/#hospital-sant-joan-de-deu
Conclusió:
Crec que el treball d’actualització del centre com a projecte, ha resultat exitós, no podria assegurar que és el millor que es podia fer, puix que no crec que sigui quelcom que mai es pugui afirmar, però els resultats parlen per si sols. A partir d’un equipament antic edificat a l’estil de l’època, aconsegueix una senyalística funcional, viva i moderna; molt original, funcional i que fàcilment pot ser actualitzada, complint amb els requisits del centre, la normativa i les peculiaritats que eren necessàries per a posar-lo al dia.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola!
Considero molt interessant el projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu. Crec que en general és un hospital que cuida molt els seus espais i equipaments, segurament pel fet que és un hospital infantil, i és vital intentar que les criatures hospitalitzades se sentin a gust, en un espai agradable, i no un lloc fred, hostil i inert, com la majoria d’hospitals. Recordo quan l’any 2019 van transformar l’espai on es realitzava la ressonància magnètica i ho van transformar en una espècie d’experiència astronòmica, perquè així les criatures visquessin aquesta prova com una aventura i no com un procés mèdic i estrany.
Us deixo aquí la imatge i un tuit que ho explica: https://twitter.com/enfermeratweet/status/1169248944410562560
Tot i així, he de dir que potser hauria sigut interessant que en el disseny de la senyalètica hi haguessin participat nens i nenes. Que la “tipografia” fossin lletres creades per ells/es, i el mateix amb les icones. Trobo que seria un exercici enriquidor i que faria que les criatures encara es sentissin més a un entorn semblant a l’escola, o a la seva quotidianitat.
Gràcies,
Anna